Diabetis

DIABETIS 

El 14 de novembre se celebre el dia mundial de la diabetis, aquest dia es crea en 1991 com a mitjà per a augmentar la conscienciació global sobre la diabetis. És normal que en les classes hi haja una persona amb diabetis i que els companys/as vegen això com a alguna cosa estranya o no entenguen molt bé que li passa al company/a per això el vídeo de "Carol té diabetis" és un bon recurs per a posar-ho en classe i que els companys entenguen millor que és tindre diabetis. 

1. Característica de les xarxes socials 

Podem distingir entre la seua funció de les xarxes socials, tres tipus:




-YouTube que és una xarxa social que s'utilitza per a publicar vídeos gratis i diversitat de continguts.

-Twitter és una eina de comunicació directa. A més uneix dos conceptes el blog i servei de missatgeria.

-Facebook serveix per a mantindre i ampliar vies de comunicació i de contacte, també disposa d'espais multi àrea orientats a compartir informació.





Les xarxes socials de continguts formen part del servei 2.0 web. Les XX.SS estrictes s'oriente cap a les relacions entre persones. Existeixen 3 tipus de xarxes:

-Xarxes personals: per a compartir interessos i motivacions.
-Xarxes professionals: l'objectiu de posar en contacte entitats que ofereixen.
-Xarxes socials: nomenades de contacte, llocs d'encontre per establir relacions personals.

A més les xarxes socials de caràcter educatiu:

-Millora treball(l'ambient).

-L'augment de les relacions.

-El sentiment de pertinença d'un grup.

-Treballar de forma més coordinada i eficaç.

Xarxes socials més visitades.

El més utilitzades en Espanya són Facebook e Instagram les més utilitzades seguidament de YouTube e Instagram.

L'estructura de les xarxes socials

Espai multi àrea on un pot realitzar diferents tipus d'accions. Com escriure en un mur, enviar missatges a gent de la comunitat, xatejar amb membres, mostrar imatges i vídeos.

Ús de les xarxes socials i usuaris potencials 

En 2099 Cocktail Analysis realitza un anàlisis del perfil dels usuaris de les xarxes socials

-Els primers són Els socials media selectors: aquells que utilitzen les xarxes socials en termes de comunicació. Estos són el 40%.
-Simple social network aquells que estan ocupa'n dimensions lúdiques, ocupen el 33%.
-Trend followers, utilitzen les xarxes socials en modo d'entreteniment, el 19%.
-Social media addicts, intencionat soles professional, el10%.

Generalment l'usuari potencial és qualsevol persona amb accés a internet però els més jóvens són els que mes l'utilitzen.

Cap a una xarxa social educativa 

Com introduir les xarxes socials en l'educació? En l'escola podem dur les xarxes socials com: projectes d'aula, llibre d'assignatures i pràctiques docents: l'ús correcte de les xarxes socials ajuda a l'alumnat a entrenar les capacitats o habilitats del seu desenvolupament cognitiu, social, personal. És molt important saber triar la informació i contrastar-la.

Alguns tipus d'orientacions educatives de les xarxes socials són;

-Xarxes socials d'aprenentatge buscar fonts d'informació comunitat de pràctica.
-Mateixos objectius.
-Comunitats d'aprenentatge estudiants que aprenen junts de manera grupal.
-Xarxes de asignatures, crear una xarxa e interactuar entra alumnes i mestres.
-El més destacat és el grup de WhatsApp i organitzar el treball.

Obesitat infantil

Abans de veure el tema de les tecnologies de la informació i la inclusió social parlarem d'un sobre l'obesitat infantil i de como podem tractarlo en la escola. 

L'obesitat infantil és un dels problemes que mes afecta en el món desenvolupat. Des de l'escola és un bon àmbit de tractar-lo, promovent bons hàbits d'alimentació. Podem promoure l'educació física i esport o activitats de moviment i activació. Les escoles haurien d'incloure programes educatius orientats a la millora d'una dieta sana i equilibrada, treballar activitats en les quals es fomente els aliments sa i els no sans, com ha de ser una dieta sana i equilibrada. Ací et deixe una sèrie d'enllaços en els quals es treballen recursos educatius per a treballar en classe una bon alimentació. 
-http://blog.tiching.com/10-recursos-educativos-para-trabajar-y-explicar-la-obesidad/
-https://www.guiainfantil.com/articulos/salud/enfermedades-infantiles/deportes-y-actividades-contra-la-obesidad-infantil/
-https://www.guiainfantil.com/articulos/alimentacion/obesidad/10-acciones-para-evitar-la-obesidad-infantil/
Fomentar el consum de fruit a l'hora de l'esbarjo, com per l'exemple portant dos dies a la setmana fruita. 

Al llarg d'aquesta entrada parlarem sobre l'ús i benefici de les TIC en en aula amb xiquets i xiquetes amb necessitats especials.



Importància de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'escola inclusiva

El principi fonamental de l'educació inclusiva és valorar la diversitat dins de la comunitat humana. La (LOE), exigeix una educació de qualitat per a totes les persones. Millorant el nivell educatiu dels alumnes: aconseguir que tots els ciutadans aconseguisquen un desenvolupament de les seves capacitats i garantir una igualtat d'oportunitats tant de persones amb NEAE com persones amb altes capacitats intel·lectuals.

Les administracions educatives han de garantir el desenvolupament personal, social e intel·lectual per al principi d'inclusió.

L'escola inclusiva exigeix una transformació en l'educació, definint així els drets dels alumnes i respectant les seues necessitats i afavorint la individualitat, eliminant les barreres.

Raons TIC interessos en l'aula

1. Flexibilitat d'ensenyança.

2. Eliminar les barreres espai-temporal entre professor i alumne.

3. Ampliar l'oferta educativa

4. Afavorir l'aprenentatge cooperatiu i autoaprenentatge.

Les TIC serveixen com un recurs dinàmic: 

• Per afavorir el procés d'ensenyança i aprenentatge en necessitats concretes l'alumne en aules inclusives.

• Desenvolupar una educació més flexible.

L'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació

       

Dins de les tecnologies d'integració apareixen tres tipus, integració social, integració cultural e integració educativa.

Quan parlem de l'existència de recursos tecnològics a l'escola ens adonem que si els posseïm però que no poden ser utilitzats, per tant és com si no els tinguérem.

Barreres d'accés a les TIC que impedeixen la inclusió

2 tipus de barreres : Barreres d'accés al propi medi (ordinador) i Barreres d'accés xarxes socials o internet.

Barreres persones amb problemes visuals. 

             -Accés a l'ordinador: 

                             1. Dificultats de llegir informació al ordinador. 

                             2. Desplaçar el cursor.

            -Accés a internet:

                             3. Imatges sense descripció. 

                             4. Grandària i estil.

                             5. Termes sense sentit.

                             6. Pantalles que requerisquen el ratolí. 

              

Barreres persones amb problemes auditius. 

             -Accés a l'ordinador: 

                             1. Informació auditiva que ement l'oridnador.                        

            -Accés a internet:

                             2. Vídeos no subtitulats.

                             3. Descripcions comandaments auditius.                  

                             4. So no adaptat a necessitats d'usuaris.

Barreres persones amb problemes cognitius. 

             -Accés a l'ordinador: 

                             1. Problemes a la lectura                 

             -Accés a internet:

                             2. Molta informació.

                             3. Colors oscurs i brillants del fondo.                 

                             4. Veure pàgines no organitzades. 

Barreres persones amb problemes motors. 

             -Accés a l'ordinador: 

                             1. Problemes ratolí  i teclat.      

             -Accés a internet:

                             2. Moure de dalt a baix i de dreta a esquerra.

                             3. Tecles botons junts.                 

                             4. Simultació de diversos botons a la mateixa hora.

Tecnología de recolzament   

   

Objectiu és compensar la pèrdua d'una funció. Aconseguir que l'alumne siga capaç de realitzar una activitat.

Com ja hem parlat anteriorment la tecnologia assistida és l'ús tecnològic per a ajudar a l'alumnat amb problemes sensorials, físic, cognitius, aprenentatge o parla per a realitzar feines escolars que d'altra manera serien incapaç de realitzar.Un dels clars exemples de persona que ha pogut comunicar-se a través de les tecnologies de suport és Stephen Hawking.

Com ens facilita el software l'acces al ordinador

Existeixen diferents tipus de software per a modificar el sistema per ajudar als alumnes amb NEAE:

-Programes de redefinició del teclat, canviar la posició de les tecles.
-Pantalla tàctil, utilitzar el ratolí dins de la pantalla.
-Teclats virtuals.
-Magnificador de caràcter
-Reconeixement òptics de caràcter persones cegues.
-Software lector pantalla.

Com influeix el professor/a en la selecció de la tecnología

El paper del docent és fonamental per a la decisió de la tecnologia. No totes les tecnologies són apropiades per a cada alumne amb NEAE cadascú té unes necessitats. És molt important conéixer que soluciones ens dona cada tecnologia per saber quina és la més apropiada

Les TIC a l'aula tenen una gran importància, ja que afavoreixen tots els sentits per les persones amb necessitats educatives especials.

PRÀCTICA 10 

En aquesta practica hem fet l'esquema de com apreníem, com el que ja havíem fet anteriorment en una altra entrada del blog, però aquesta vegada si que podíem utilitzar internet. 
Jo per a crear l'esquema he utilitzat l'eina canva, i he creat un collage seguint el dibuix que ja havia fet. 

Enmig de tot m'he posat a mi pensant, com aprenem i a partir d'ací ixen unes fletxes de les coses que ens fan aprendre. Com observant, buscant informació, escoltant les coses dels professors i de la resta dels alumnes i llegint. 

Utilització de la Robòtica a Educació Infantil.

En el vídeo que hem vist ens mostres com en una classe d'educació infantil treballen amb la robòtica. Quan pensem en les TIC i en xiquets i xiquetes d'educació infantil, tendim a creure  que són molt xicotets per a manejar aquests aparells, però en realitat no és així ells i elles són igual de capaces per a entendre.

Hi ha moltes persones  que no estan d'acord que els seus fills i filles, un clar exemple és l'article que apareix en l'entrada anterior que els gurus del món de la tecnologia no volen portar als seus fills/as a col·legis on estigueren en contacte amb les TIC perquè preferien que aprengueren a partir del desenvolupament lliure i cooperatiu amb materials naturals. Ja que pensa que no és òptim per al desenvolupament dels xiquets que des de ben xicotets utilitzen tauletes, ordinadors...

Però en realitat no és així l'ús de la robòtica o de les tic a l'aula no significa que utilitzem ordenadors, si no per exemple l'abella que apareix en el vídeo que estem comentant. Aquesta abella ajuda aspectes com la lateralitat i la noció espacial com unes altres objectes ajudaren diferents aspectes. Però perquè si la societat aquesta evolucionen no utilitzem mes les TIC? La resposta a això és pel que parlàvem anteriorment, la persones tendeixen a pensar que les utilitzarem de manera que deixarem als xiquets amb les tauletes i  fent deures. Però no és així, la robótica la podem portar a classe de manera que siga una forma que tots els xiquets participen en l'activitat, que siga de manera mes lúdica i divertida d'aprendre. 

Al meu entendre sempre que utilitzem els recursos de manera adequada i en el moment òptim estarem completant el desenvolupament dels xiquets i xiquetes. 

Tecnologia a l'aula si o no?

Després de llegir aquests textos ¨Aprendre en un entorn col·laboratiu¨ i ¨Els col·legis sense tecnologia que els gúrus tecnològics busquen per als seus fills¨ podem dir que són dos textos completament diferents. Els dos parlen de la tecnologia però de manera diferent.

El primer ¨Aprendre en un entorn col·laboratiu¨ parla sobre, un nou programa Acer Innovate School que ofereix a les escoles un nou suport d'implementar nous entorns d'aprenentatge i experiències. 

L'objectiu d'aquest programa és ajudar a docents utilitzant millors soluciones per a l'alumnat. Acer Innovate School és una xarxa internacional en la qual pots conéixer les experiències d'altre professorat i així aprendre uns d'altres. Gràcies a l'ús de la tecnologia els estudiants també sumen motivació especial en les seues tasques; per exemple treball en equips i cerca de la informació que estan treballant. 

Per tant estaríem parla'n de col·legies que si aposten per la tecnologia com a què pot ajudar a l'educació. 

Per altra banda està el text de ¨Els col·legis sense tecnologia que els gúrus tecnològics busquen per als seus¨
com persones d'alta importància per a la tecnologia, no estan d'acord amb què els seus fills i filles no estén en contacte directe amb la tecnologia. Ells aposten més per les escoles amb filosofia de l'educació Waldorf, en la que el xiquet o la xiqueta es desenvolupa en un ambient llibre i cooperatiu. En els quals els materials són tradicional: llibres, llapis i paper. Per als gurus de la tecnologia pensen que els efectes perjudicials de la connectivitat poden superar els avantatges. 

Per tant la tecnologia és un avantatge per a l'escola o pel contrari és un inconvenient. Jo pense que sempre que amb un control correcte sempre serà bona, ja que proporciona una utilitat que no podríem aconseguir d'altra manera i que pot ser bona per al desenvolupament cognitiu dels alumnes. 

L' escola en la societat de la informaciò

Una de les coses mes importants a l'hora d'ensenyar és complir amb la metodologia. La metodologia es basa en que farem a l'aula i com ho durem a terme. Una de les coses importants que cal tindre en compte en la metodologia són els recursos que utilitzarem, dins de estos parlem de les TIC que són tecnologies de la informació i comunicació.

1.La societat de la informació i les seues característiques 

L'escola és una gota en l'oceà de la societat, la societat en la qual vivim ens afecta i ens condiciona a l'escola.  A més, les tecnologies estan canviant la nostra societat. Com a mestres hem de preparar a xiquets i xiquetes per al futur, tenint en compte que no sabrem com serà la societat de demà ni que nous treballs existiran. 

Característiques

Globalització: la tecnologia de la informació i comunicació no aquesta tan present en totes les parts del món. Per exemple, en països continents com Àfrica, Amèrica de sud i Àsia són els països on menys abast tenen les TIC.

Temps i espai: la facilitat d'estar parlant amb altres persones d'altres països i continents sense cap barrera que obstaculitze la comunicació.

Excés d'informació: amb tan informació cal saber triar la informació vertadera de les falses (fake news)

Bretxa digital: com existeixen persones que si tenen disponibilitat d'accés, dispositius i connexions i en canvi altres persones no tenen aqueixa opció, això crea una gran divisió.  

Aprendre a aprendre: la competència de com aprendre a treballar amb les tecnologies.

Intel·ligència ambiental-núvol: tota la informació que podem disposar d'ella només amb una connexió a internet.

Temps líquid: societat canviant que no ja res que podem dir que no va a canviar.

Societat de xarxes: gent buscant interessos comuns que faciliten les comunicacions (social, lúdiques o de treball) 

2. Transformacionals de les institucions educatives en la SI

La societat fa que l'escola també haja canviat. Anteriorment parlàvem d'una escola 1.0 ara d'una escola 2.0 que consisteix en la interacció d'informació en tots dos sentits alumne i professor.
En aquest sentit comparem amb la web 2.0 una web bidireccional. Una intel·ligència col·lectiva en tots els sentits tant els usuaris com els internautes comparteixen informació. 

També parlem del currículum escolar que ha de ser:

Flexible: poder incorporar continguts que no teníem pensat abordar, però que a causa de les circumstància explicarem el contingut.

Dinàmic: com podem avançar en referència a la matèria.

Innovar: introduir noves metodologies que milloren l'aprenentatge dels alumnes. 

Divers: possibilitat d'abordar qualsevol contingut, que hi haja una pluralitat i diversitat de la nostra aules.

Personalitzat: a cadascun del nostre alumnes segons les seues necessitats

Contextualitzada: coses comunes del dia a dia dels nostres alumnes 

Actual: actual al moment en què vivim.

Aquesta educació no és només exclusiva, ja que no solament es pot treballar a l'escola també parlem d'educació formal, no formal e informal.

l'educació formal és la impartida en escoles, col·legis i institucions de formació.
L'educació no formal es troba associada a grups i organitzacions de la comunitat i de la societat civil.
L'educació informal es tracta de l'aprenentatge obtingut de les activitats diàries.

Tot això origina una transformació del concepció de l'aprenentatge. L'aprenentatge hui per  hui ja parlem d'aprenentatge col·laboratiu que es treballa amb els companys per a una fi comu, però això no vol dir que no parlem de apren. distributiu hi ha algunes tasques que les assumeixen unes persones i altres tasques altres. Tot això per a una fi comú molt mes beneficiós que l'aprenentatge individual. 
Parlem d'un aprenentatge actiu, de l'alumne com a protagonista de produir coneixements i no reproduir-los. Aprenentatge social (integrat, flexible i contextualitzat) i això provoca desenvolupament d'impuls de diferents tipus d'intel·ligències. Una educació personalitzada i avaluació com a procés i de tots els factors. 


Entorns altament tecnificats: La integració de les TIC com les utilitzarem a l'aula; aqueixos recursos com els gastaré, que ús faré i quan els utilitzaré i quan no. Un exemple clar és les pantalles interactives que han sigut substituïdes per les pissarres convencional. 


L'articulació de l'aprenentatge ajuste a sincrònic i el asincrònic

Asincrònic: Únic emissor i diversos receptors. Els receptors no podran interactuar amb l'emissor. Exemples correu elctronic, fòrums...

Sincrònic:  Receptor pot interactuar amb l'emissor i amb altres receptors. Per exemple audioconferencias, xats en els quals podem interactuar tots.

La necessitat de configurar xarxes d'informació, xarxes on els alumnes del món estiguen connectats i puguen compartir informació. Això milloraren la capacitat d'aprendre dels alumnes. A més sorgiran  nous rols per als docent (com a avaluadors de les TIC, dissenyadors d'activitats d'aprenentatge, d'orientadors de l'alumnat,avaluadors continus i consultors de tota la informació que serà utilitzada en la classe) Tot això provoca dins de l'aula possibilitats educatives.

50 aniversari d'internet

Alguna vegada t'has preguntat tot el que passa en internet durant 1 minut. 

3.1 milions de cerques en internet, 44.4 milions missatges enviats, 205.6 milions d'e-mails són enviat etc tot això en solo un minut, és molt, veritat? Que faríem si amb tots aquests missatges, e-mails i cerques si no tinguérem internet. 

Com a seria  el món si no hi haguera internet? La nostra vida seria completament diferent com fa 50 anys, per a buscar informació tènies que buscar en paper la documentació que necessitaves, per a quedar amb algú podies telefonar o quedar amb el quan ho veres en persona. Per a enviar documents de treball o e-mails ho entregaves per carta perquè ho rebera l'altra persona. Tot això sembla estrany però realment no fa tant temps. Tot això sembla una mica estrany però realment no fa tant temps.  Pot ser que si en l'actualitat hagueren inventat altres formes  per a poder buscar informació o enviar missatges, que no fora internet o que simplement estiguérem com fa cinquanta anys.  

El que si aquesta clar és que des de fa uns anys s'ha incrementat l'ús d'Internet. L'any 2018 si comparem les xifres amb l'any 2017 s'ha incrementat el doble les  obtingudes l'any 2017, a pesar que les xifres d'aquest any ja eren molt grans i semblava increïble poder superar-les. Però això no és tot si comparem aquestes amb les del 2019 augmenten d'una manera desorbitada les seues xifres això fa referència al fet que  hui dia Internet aquesta a l'abast de tot el món.  

PRÀCTICA 4

   MURAL 

   MANDALA

PRÀCTICA 5

COM APRENEM? 

Aprenem de diferents maneres observant el mitjà en el qual vivim. Les coses que passen al nostre voltant, buscant informació de suggeriments del dia a dia, podem buscar-lo en Internet o en la informació de les biblioteques (llibres, revistes... ) A més s'aprén molt escoltant als alumnes i professor. També llegint documents d'Internet, blogs, periòdic...