L' escola en la societat de la informaciò

Una de les coses mes importants a l'hora d'ensenyar és complir amb la metodologia. La metodologia es basa en que farem a l'aula i com ho durem a terme. Una de les coses importants que cal tindre en compte en la metodologia són els recursos que utilitzarem, dins de estos parlem de les TIC que són tecnologies de la informació i comunicació.

1.La societat de la informació i les seues característiques 

L'escola és una gota en l'oceà de la societat, la societat en la qual vivim ens afecta i ens condiciona a l'escola.  A més, les tecnologies estan canviant la nostra societat. Com a mestres hem de preparar a xiquets i xiquetes per al futur, tenint en compte que no sabrem com serà la societat de demà ni que nous treballs existiran. 

Característiques

Globalització: la tecnologia de la informació i comunicació no aquesta tan present en totes les parts del món. Per exemple, en països continents com Àfrica, Amèrica de sud i Àsia són els països on menys abast tenen les TIC.

Temps i espai: la facilitat d'estar parlant amb altres persones d'altres països i continents sense cap barrera que obstaculitze la comunicació.

Excés d'informació: amb tan informació cal saber triar la informació vertadera de les falses (fake news)

Bretxa digital: com existeixen persones que si tenen disponibilitat d'accés, dispositius i connexions i en canvi altres persones no tenen aqueixa opció, això crea una gran divisió.  

Aprendre a aprendre: la competència de com aprendre a treballar amb les tecnologies.

Intel·ligència ambiental-núvol: tota la informació que podem disposar d'ella només amb una connexió a internet.

Temps líquid: societat canviant que no ja res que podem dir que no va a canviar.

Societat de xarxes: gent buscant interessos comuns que faciliten les comunicacions (social, lúdiques o de treball) 

2. Transformacionals de les institucions educatives en la SI

La societat fa que l'escola també haja canviat. Anteriorment parlàvem d'una escola 1.0 ara d'una escola 2.0 que consisteix en la interacció d'informació en tots dos sentits alumne i professor.
En aquest sentit comparem amb la web 2.0 una web bidireccional. Una intel·ligència col·lectiva en tots els sentits tant els usuaris com els internautes comparteixen informació. 

També parlem del currículum escolar que ha de ser:

Flexible: poder incorporar continguts que no teníem pensat abordar, però que a causa de les circumstància explicarem el contingut.

Dinàmic: com podem avançar en referència a la matèria.

Innovar: introduir noves metodologies que milloren l'aprenentatge dels alumnes. 

Divers: possibilitat d'abordar qualsevol contingut, que hi haja una pluralitat i diversitat de la nostra aules.

Personalitzat: a cadascun del nostre alumnes segons les seues necessitats

Contextualitzada: coses comunes del dia a dia dels nostres alumnes 

Actual: actual al moment en què vivim.

Aquesta educació no és només exclusiva, ja que no solament es pot treballar a l'escola també parlem d'educació formal, no formal e informal.

l'educació formal és la impartida en escoles, col·legis i institucions de formació.
L'educació no formal es troba associada a grups i organitzacions de la comunitat i de la societat civil.
L'educació informal es tracta de l'aprenentatge obtingut de les activitats diàries.

Tot això origina una transformació del concepció de l'aprenentatge. L'aprenentatge hui per  hui ja parlem d'aprenentatge col·laboratiu que es treballa amb els companys per a una fi comu, però això no vol dir que no parlem de apren. distributiu hi ha algunes tasques que les assumeixen unes persones i altres tasques altres. Tot això per a una fi comú molt mes beneficiós que l'aprenentatge individual. 
Parlem d'un aprenentatge actiu, de l'alumne com a protagonista de produir coneixements i no reproduir-los. Aprenentatge social (integrat, flexible i contextualitzat) i això provoca desenvolupament d'impuls de diferents tipus d'intel·ligències. Una educació personalitzada i avaluació com a procés i de tots els factors. 


Entorns altament tecnificats: La integració de les TIC com les utilitzarem a l'aula; aqueixos recursos com els gastaré, que ús faré i quan els utilitzaré i quan no. Un exemple clar és les pantalles interactives que han sigut substituïdes per les pissarres convencional. 


L'articulació de l'aprenentatge ajuste a sincrònic i el asincrònic

Asincrònic: Únic emissor i diversos receptors. Els receptors no podran interactuar amb l'emissor. Exemples correu elctronic, fòrums...

Sincrònic:  Receptor pot interactuar amb l'emissor i amb altres receptors. Per exemple audioconferencias, xats en els quals podem interactuar tots.

La necessitat de configurar xarxes d'informació, xarxes on els alumnes del món estiguen connectats i puguen compartir informació. Això milloraren la capacitat d'aprendre dels alumnes. A més sorgiran  nous rols per als docent (com a avaluadors de les TIC, dissenyadors d'activitats d'aprenentatge, d'orientadors de l'alumnat,avaluadors continus i consultors de tota la informació que serà utilitzada en la classe) Tot això provoca dins de l'aula possibilitats educatives.